La finestra indiscreta (1954)

 

A l’any 1954, Alfred Hitchcock decidí adaptar un obra de l’autor de relats negres, Cornel Woolrich (conegut pel pseudònim de William Irish) It Had to Be Murder. I qui altre per a adaptar aquest gènere que el mestre del cinema de suspens.

La trama gira al voltant d’un fotògraf en cadira de rodes que, des-de la finestra de la zona darrera de la seua casa, contempla la vida dels seus veïns dins dels seus apartaments: parelles, un compositor, una dona solitària… Un dia, a causa de la mort d’una de les veïnes, començà una investigació al voltant d’aquesta amb la seua nòvia i la seua metgessa; tot d’el mateix lloc: al costat de la finestra. 

Nominada a quatre oscars, La finestra indiscreta  és una perfecta mostra de la capacitat que tenia Hitchcock de fer una perfecta pel·lícula de suspens. Amb uns excel·lents James Stewart i Grace Kelly de protagonistes, el director aconsegueix atrapar a l’espectador de principi a fi esperant a la conclusió (la qual, com és d’esperar, no decepciona). 

És molt difícil traure cap defecte al film. Personalment, el cinema negre no és el génere que jo més he consumit, però fàcilment sé identificar quan el que estic veient és un obra mestra. L’objectiu d’aquest tipus de pel·lícules és mantindre l’intriga i fer que l’espectador estigue atent a tota mena de detall que puga donar qualsevol pista sobre el final, i evidentment aquesta compleix perfectament amb aquest requisit. En definitiva és un exemple i model per al gènere amb una execució original, ingeniosa i aplaudible.