Aftersun (2022)
La primera vegada que vaig terminar aquest film vaig quedar confosa. La segona, em va deixar una sensació d'angoixa i tristesa que mai una pel·lícula m'havia deixat.
L'acció és lenta des d'un principi. El ritme és depressiu i no és difícil endevinar que t'estan explicant una història dramàtica, però no saps bé per què. El motiu queda més clar a mesura que avança la trama, temps en el qual també es pot connectar emocionalment amb els dos protagonistes amb facilitat. Podem observar l'especial relació que tenen Sophie i Calum, filla i pare respectivament, durant el seu viatge a Turquia, i com evoluciona la seua relació en conseqüència de l'estat mental d'ell. Açò queda clar, i no és fins al final de la pel·lícula quan tot comença a ser confús. El ritme s'accelera per un moment molt intens, i s'intercalen escenes que no arribes a entendre del tot. Finalment, el ritme es torna a alentir i es veu una acomiadada entre pare i filla. És aquest el moment en què vaig decidir torna-la a veure, tractant de donar-li una altra perspectiva.
Quan vaig aconseguir entendre el que passava realment, em vaig adonar de la desoladora història que acabava de veure. Aftersun no tracta només d'un viatge: la trama va molt més enllà. És una història sobre els records, sobre el dol amb la depressió, sobre la confusió i sobre la falta de respostes. El viatge no és més que un conjunt d'evocacions que porten a una Sophie adulta a la crua veritat sobre el seu pare.
L'acció és lenta des d'un principi. El ritme és depressiu i no és difícil endevinar que t'estan explicant una història dramàtica, però no saps bé per què. El motiu queda més clar a mesura que avança la trama, temps en el qual també es pot connectar emocionalment amb els dos protagonistes amb facilitat. Podem observar l'especial relació que tenen Sophie i Calum, filla i pare respectivament, durant el seu viatge a Turquia, i com evoluciona la seua relació en conseqüència de l'estat mental d'ell. Açò queda clar, i no és fins al final de la pel·lícula quan tot comença a ser confús. El ritme s'accelera per un moment molt intens, i s'intercalen escenes que no arribes a entendre del tot. Finalment, el ritme es torna a alentir i es veu una acomiadada entre pare i filla. És aquest el moment en què vaig decidir torna-la a veure, tractant de donar-li una altra perspectiva.
Quan vaig aconseguir entendre el que passava realment, em vaig adonar de la desoladora història que acabava de veure. Aftersun no tracta només d'un viatge: la trama va molt més enllà. És una història sobre els records, sobre el dol amb la depressió, sobre la confusió i sobre la falta de respostes. El viatge no és més que un conjunt d'evocacions que porten a una Sophie adulta a la crua veritat sobre el seu pare.
Aftersun és, en definitiva, una bomba de rellotgeria d'emocions, que t'aplegue quan menys ho esperes i et deixa un sentiment inexplicable i desolador.
Comentarios
Publicar un comentario