Natura Morta a l'Aula
CARTELLS SOBRE EMOCIONS
Entradas populares de este blog
La vida és bella (1997)
Quan pensem en pel·lícules sobre la Segona Guerra Mundial, de seguida ens venen al cap nombroses històries que han impactat a masses: El pianista, La llista de Schindler, Jojo Rabbit, El gran dictador ... Totes aquestes amb una manera pròpia de narrar els fets i la tragèdia. Però cap d'elles te la narrativa que te La vida és bella . En aquest film dirigit, escrit i protagonitzat per Roberto Benigni, la guerra no és un element central. És més un motiu per a generar un ambient tràgic utilitzat per a transmetre el missatge principal: la bellesa de viure. La història gira al voltant de Guido, un italià d'origens jueus que, durant l'apogeu del feixisme italià i europeu (que conduirà, per contacte amb el feixisme alemany, a l'antisemitisme) coneix a la seua futura dona: Dora, una dona de clase alta que, contra tot pronòstic, es casa i s'escapa amb ell. Tots dos formaran una família amb el seu fill Giosuè, un entranyable Giorgio Cantarini, en l'any 1944. Com ja sabem...
La finestra indiscreta (1954)
A l’any 1954, Alfred Hitchcock decidí adaptar un obra de l’autor de relats negres, Cornel Woolrich (conegut pel pseudònim de William Irish) It Had to Be Murder. I qui altre per a adaptar aquest gènere que el mestre del cinema de suspens. La trama gira al voltant d’un fotògraf en cadira de rodes que, des-de la finestra de la zona darrera de la seua casa, contempla la vida dels seus veïns dins dels seus apartaments: parelles, un compositor, una dona solitària… Un dia, a causa de la mort d’una de les veïnes, començà una investigació al voltant d’aquesta amb la seua nòvia i la seua metgessa; tot d’el mateix lloc: al costat de la finestra. Nominada a quatre oscars, La finestra indiscreta és una perfecta mostra de la capacitat que tenia Hitchcock de fer una perfecta pel·lícula de suspens. Amb uns excel·lents James Stewart i Grace Kelly de protagonistes, el director aconsegueix atrapar a l’espectador de principi a fi esperant a la conclusió (la qual, com és d’esperar, no de...
Comentarios
Publicar un comentario