Stand by Me (1986)

Stand by me tracta, com pot ser evident, de l'amistat. L'amistat de tres preadolescents que emprenen un viatge amb l'objectiu de trobar el cos d'un xiquet desaparegut.
Durant aquesta aventura plena d'humor, discussions i moments de desconsolació, se'ns mostra com els afecta als protagonistes (Chris, Gordie, Teddy i Vern), de manera negativa, les seues vides personals, i com entre ells es donen suport.

Les paraules que compartixen entre ells són genuïnes i les ajudes desinteressades, i és açò el que convertix aquest film en una perfecta representació de la vertadera amistat i la puresa d'aquesta quan ets jove i estàs descobrint el món.

És sobretot la relació de Chris i Gordie en la qual ens sentim més connectats. Els dos tenen una vida difícil: Chris ha de carregar amb la reputació del seu germà a l'escola, mentre que Gordie no suporta la seua situació a casa, on només el seu germà mort li escoltava. Per moments, sembla que només es tenen tots dos i que no necessiten res o ningú més. Es consolen quan l'altre expressa les seues frustracions i es mostren un suport incondicional i entranyable per als espectadors.

Com bé escriu Gordie al final de la pel·lícula, "mai vaig tindre amics com els que vaig tindre quan tenia dotze. Déu, potser algú el té?", frase que, des del meu punt de vista, et fa apreciar la història encara més i li dona un aspecte nostàlgic únic.