The Sting (1973)
La història està situada en l’any 1936, durant el crac de la bossa dels Estats Units. La trama està principalment motivada pel robatori d’uns diners per part d’un timador, Johnny Hooker (Robert Redford). Aquests pertanyien a Doyle Lonnegan (Robert Shaw), un perillós mafiós que assassina al company i amic de Hooker, Luther. És la mort d’aquest la qual provoca que, entre altre amic de Luther també timador, Henry Gondorff (Paul Newman); i Hooker, planejen una gran estafa en contra del mafiós.
La pel·lícula aconsegueix enganyar al espectador a la mateixa vegada que Hooker i Gondorff enganyen a Lonnegan. Durant tot el film, encara que saps que es tracta d’una estafa i que està planificat, creus per moments que el que ocorre és real i que no forma part de la trampa. Açò et fa apreciar molt més l’excel·lència de l’engany i, sobretot, la del director a l’hora de dirigir un crim.
Són moltes altres les característiques, tot i que amb menor protagonisme, les que fan d’aquesta pel·lícula una molt bona. La música, a dia d’avui mítica, aporta un ambient de picardia. La manera en la que està posada l’escena et transporta directament als anys 30, i el ritme no és gens lent però tampoc és precisament ràpid, pel que no et perds i és fàcil de comprendre el que està ocorrent.
Com ja vaig dir sobre La Finestra Indiscreta, el gènere de suspens o de crim mai m’ha atrès massa, però soc conscient de que estic contemplant un obra mestra quan la veig.
Comentarios
Publicar un comentario